Es presenta un nou mapa 3D de l'univers llunyà a partir de l'observació de 14.000 quàsars

Aprofitem per despedir-nos amb aquesta notícia del maig del 2011 que ens fa referència  a la gran quantitat de tècniques científiques novedoses que surgeixen per a medir la inmensitat de l'univers des de la terra sense ni tansols sortint d'ella pràcticament, i docunmentant-ho tot en  el.laborats mapes 3D que realitza l'universitat de Barcelona així com l'investigació sobre l'edat de l'univers...

Científics del tercer projecte Exploració Digital de l’Espai Sloan (Sloan Digital Sky Survey, SDSS-III) han creat el mapa en 3D més gran que s’hagi fet mai de l’univers llunyà a partir de l’observació dels quàsars, els objectes més brillants del cosmos que permeten detectar l’hidrogen intergalàctic. El mapa proporciona un punt de vista sense precedents de l’univers quan només tenia 3.000 milions d’anys (ara en té 14.000 milions).
Mitjançant l’Espectroscopi Detector d’Oscil·lació de Barions (Baryon Oscillation Spectroscopic Survey, BOSS), l’equip de l’SDSS-III ha observat 14.000 quàsars, uns objectes astronòmics formats per forats negres gegants que es poden observar a milers de milions d’anys llum de la Terra gràcies a la seva gran lluminositat. La llum emesa pels quàsars, al llarg del seu recorregut cap a la Terra, travessa núvols de gas d’hidrogen intergalàctic, que l’absorbeixen a determinades longituds d’ona.
l’observació de l’absorció d’hidrogen en els quàsars és una nova manera de mesurar l’estructura a gran escala de l’univers, que fins ara només s’havia fet observant galàxies». Les observacions de galàxies i dels seus moviments havien permès mesurar el col·lapse d’estructures per mitjà de la gravetat i arribar fins al moment en què l’univers tenia uns 7.000 milions d’anys. «Ara, en estudiar el gas intergalàctic, hem retrocedit fins als 3.000 milions d’anys», conclou l'investigació

Font: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2011/05/030.html

Amb aquesta entrada, donem per finalitzades futures actualitzacions d'aquest blog sobre els misteris de l'univers.
Sabem que aquest tema evoluciona molt ràpidament gràcies als constants avenços científics. El que volíem mostrar, simplement, en aquest blog són les coneixences bàsiques que s'han de tenir per informar-se degudament sobre l'univers. Així com els personatges que han estat rellevants en aquest camp que moltes vegades no són reconeguts com a tals; termes generals  de vocabulari tècnic en aquest àmbit; videos; notícies actuals i curiositats per a fer més dinàmica la visita del lloc web.
Esperem que us hagi agradat i us convidem a que hi feu una crítica constructiva!

Presentació PowerPoint

L’ Univers i els seus Misteris

Possible vida a Mart

POSSIBLE VIDA A MART

La possible vida a Mart, tant en el passat com en el present, sempre ha estat una qüestió discutible. Hi ha grups de científics que és realment impossible que hi hagi hagut mai vida a Mart, però també hi ha un altre grup que opina que és molt possible, de fet, n'estant bastant segurs de que encara que potser ara no n'hi hagi, n'hi ha hagut en algun moment de la història.

Les actuals teories que prediuen les condicions òptimes per les quals pugui haver-hi vida a Mart precisen de la presència i disponibilitat d'aigua en estat líquid en el planeta. I això precisament és el que es busca actualment, per exemple, els científics de la NASA.

Però només s'ha trobat aigua en estat sòlid, és a dir, gel; però es creu que potser, sota la superfície del planeta poden trobar-se les condicions ambientals adequades perquè aquesta es pugui mantenir es estat líquid. A la superfície no podria existir en líquid, a causa de les condicions atmosfèriques del planeta.

Actualment se sap que a Mart, en el passat, hi van haver grans cursos d'aigua, i era possible aleshores ja que l'atmosfera era molt més densa, per la qual cosa hi havia més pressió que comportava unes temperatures més elevades. Però quan aquesta es va dissipar en l'espai, l'aigua va desaparèixer de la superfície perquè la pressió i la temperatura van començar a baixar. Tot i això, a l'atmosfera de Mart hi ha actualment vapor d'aigua. I és que sovint, l'aigua sòlida es converteix directament en aigua en estat de gas sense passar pel líquid.

El 1965 es va veure que Mart no tenia cap camp magnètic global que protegía el planeta de les radiacions solars i còsmiques. Es va calcular, més endavant que la possible vida a Mart estaria limitada en la profunditat del planeta, a causa de l'acció destructiva de les radiacions en les molècules d'ADN I ARN.

També s'han trobat restes de metà (gas) en l'atmosfera d'aquest planeta. En les condicions de Mart, el metà és molt inestable, per això és curiós la seva presència. Es creu que hi hauria d'haver una font de metà perquè n'hi hagués en les quantitats que n'hi ha. S'han descartat bastantes fonts probables, d'altres no se'n sap l'existència, com fonts geotèrmiques o geoquímiques. Però, com també és comú a la Terra, la generació de metà per mitjà de microorganismes. El que es vol descobrir ara és si el metà és d'origen biològic o geològic.

FOTOGRAFIES que podrien donar prova a una passada existència de vida a Mart: 

   

Ombra d'algun possible organisme a Mart. Si realment això existís seria d'unes dimensions enormes. 

       Fòssils de microorganismes de probables bacteris detectats a Mart.

Imatge de la NASA de restes de fòssils del que semblen ser cranis de possibles organismes a Mart. 

VÍDEO:

ENLLAÇ: http://www.youtube.com/watch?v=xp5_sb080N4&feature=related
Aquest vídeo mostra les evidències, relevàncies o proves de la possible existència de vida a Mart. En el video es pregunen un grup de científica i creients si hi ha hagut o hi ha actualmente vida intel·ligent o animal a aquest planeta. És un vídeo fet per la National Geographic.




BIBLIOGRAFIA:

http://www.cosmopediaonline.com/vida_en_marte_01.html
http://es.wikipedia.org
http://algoestacambiando.wordpress.com/2010/03/09/¿vida-en-marte-la-nasa-publica-fotos-de-arboles-en-el-planeta-rojo-y-un-asombroso-video/

http://www.youtube.com/watch?v=xp5_sb080N4&feature=related

Anna Ribera

Existència dels forats de cuc

 Un terme molt interessant dins del camp de la cosmologia, són els forats de cuc

A física, un forat de cuc, també conegut com un pont d'Einstein-Rosen és una hipotètica característica topològica d'un espai-temps,
la qual és essencialment un "drecera" a través de l'espai i el temps. Un forat de cuc té almenys dos extrems, connectats a una única "gola", podent la matèria 'desplaçar' d'un extrem a un altre passant a través d'aquesta. Fins avui no s'ha trobat cap evidència que l'espai-temps conegut contingui estructures d'aquest tipus, de manera que en l'actualitat són només una possibilitat teòrica.

Tot i així, la investigació d'aquests fenòmens segueix essent activa. Fet que comprovem dins la següent notícia extreta del "periódico electronico" i datada el dos de març del 2011:

Astrofísics creuen que aquests túnels en l'espai-temps poden vincular no només regions buides de l'Univers, sinó també el cor dels astres. «Estan al nostre voltant, en les esquerdes de l'espai i del temps, però són massa petits per poder-los veure (...) En l'escala més petita, fins i tot més diminuta que les molècules i els àtoms, hi ha la escuma quàntica, on aquests petits túnels o dreceres a través de l'espai i el temps es formen i desapareixen constantment ». Així explicava al seu dia el genial físic britànic Stephen Hawking un forat de cuc, un estrany concepte de la física que sorgeix de la relativitat general.

  Ponts d'Einstein-Rosen


Video :

En aquest  video, es revela que dins dels forats negres es pateix una deformació infinita de l'espai i el temps i pertant, resultaria inviable viatgar-hi a través. Però també ens mostra el que  podríem guanyar si l'home aconseguís burlar les lleis de la física per poder-los utilitzar com a transport entre galàxies.

Tot i així, tot el que s'hi exposa són especulacions ja  que encara no s'ha demostrat al 100% que existeixin.

Fonts: 

http://www.youtube.com/watch?v=7rNHshMMDGw

http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_gusano

http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=47527


Marc Mora Estrada.

Documental: Els Misteris del Cosmos

Aquest video ens fa un resum del que coneixem fins a dia d'avui a l'univers, així com possibles hipòtesis del que trobaríem en un futur:
La teoria de la Gran Explosió
Formació dels cossos celestes (planetes, estrelles, nebuloses...)
La presència de la matèria obscura
L'infinitat de l'espai, la seva evolució i la interacció entre galàxies...
La creació de la Vida
La suposició del que es podria trobar en altres planetes...
És un video molt representatiu del que realment sabem de l'Univers però també ens fa obrir els ulls davant la gran immensitat de coses que encara desconeixem.

6 Mistèris i prou?

Bàsicament, els científics d'avui, s'han plantejat una llista de 6 principals misteris en tot l'univers:

1. Esperant una tempesta solar perfecta: Els investigadors estan esperant una altre tempesta solar que es preveu que tingui lloc a finals del 2012 i principis del 2013 com la darrera de 1989 que va provocar aurores boreals tan intenses que es podien veure des de Londres i altres factors van ser afectats com l'electricitat dins de moltes ciutats.
2. L'energia obscura es accelera: L'univers es va expandint cada com més i més ràpidament degut al que anomenem energia obscura. Aquesta energia obscura és deguda a una força antigravitatòria provocada després del Big Bang. Amb la qual es nega la teoria de la relativitat d'Albert Einstein.
3. Una sorpresa a Saturn: Els experts esperaven una tempesta a Saturn al 2020 però s'ha avançat començant a finals de l'any passat. Aquesta tempesta podria durar mesos, a diferència de la Terra. Aquest tipus de tempestes es donen cada any de Saturn que equival a 30 anys terrestres. Podria ocasionar canvis químics a l'atmosfera del planeta. El fenomen està format per núvols blanquinosos de petits cristalls d'amoníac. Probablement la tempesta obté l'energia dels núvols de vapor que hi ha a sota de l'espessa boirina que cobreix el planeta. És possible que  el vapos d'H2O actui com a combustible per l'huracà.
4. El cor calent de la Via Làctea: La NASA té un telescopi anomenat Spitzer situat a la Via Làctea. Aquest telecopi detecta els infrarojos i això permet fer visible la pols estelar, núvols còsmics i altres matèries que es creien impossibles d'afirmar la seva existècia. Això permet diferenciar l'edat de les estrelles segons el tipus de llum que desprenen com també els núvols de pols... 
5. El major mapa del cosmos en 3D: Els experts de Sloan Digital Sky Survey han creat un mapa tridimensional de l'univers on s'hi inclouen 93000 galàxies i 120000 Quàsers que són cossos estelars de petites dimensions però que propaguen una gran lluminositat. Aquest terme fa referència a les galàxies més allunyades que no poden ser estudiades suficientment per a ser considerades realment galàxies. S'han trobat amb aquest mapa que l'univers, està buit, és finit, però no té costats i ara els científics s'estan preguntan el perquè.
6. Devoradors de galàxies: Res es pot escapar d'un forat negre, ni tan sols la llum, fet que impedeix fotografiar-lo però amb un conjunt de radiotelescopis es pot distingir en la galàxia Centauro A un forat negre d'una massa de 50 milions de vegades la del nostre Sol. Aquest forat, s'empassa una enorme quantitat de matèria estelar. Tot i saber que la matèria va caient allà, no se sap com es mantenen actius. És possible que cada galàxia tingui un forat negre amb la qual cosa els científics estarien davant d'un dels fenòmens més extraordinaris i violent de l'univers.

Aquesta informació ha estat extreta dins d'un reportatge del diari El País  al juliol del 2011. Ha estat un recull d'alguns dels molts misteris que trobem al nostre Univers.
El nostre blog és dedicarà a presentar cada dia un consepte diferent i a arrel d'aquest s'adjuntaran notícies d'algun misteri vers el concepte presentat.

L'univers està ple de certeses, però sobretot d'incognites. És tot un misteri que, en realitat, està encara per investigar. Actualment tenim els recursos sufucients per recaptar un gran nombre d'infermació com telescopis terrestes, radiotelescopis, i observatoris en òrbita.
Dins l'univers podem distingir-hi dues cares: una de visible on es mostra per exemple, la força de les explisions estelarts i una altra d'oculta, com la gran quantitat de material no identificat  que fa que en la actualitat es detecti molta menys matèria de la que hauria de tenir...
En aquest blog reflexarem alguns dels minteris més rellevants que es planteja la humanitat sobre el cosmos.